Sabies que…?

El Complex de Comunicació Espacial Profunda de Canberra (CDSCC), situat a Tidbinbilla, a les afores de Canberra, és una de les tres estacions de Deep Space Network a tot el món que ofereixen un contacte continu de ràdio bidireccional amb les naus espacials que exploren el nostre sistema solar i més enllà. Instal.lacions similars es troben a Espanya i els Estats Units d’Amèrica.

La Xarxa de l’Espai Profund, o en anglès Deep Space Network (DSN) és una xarxa internacional d’antenes de ràdio que serveixen com a suport a missions interplanetàries de naus espacials, de les observacions astronòmiques de ràdio i de radar per a l’exploració del Sistema Solar i de l’univers. També serveix de suport a missions en òrbites terrestres.


Sabies que…?

Radiotelescopi d’Arecibo, situat a Arecibo, al nord de l’illa de Puerto Rico.

La radioastronomia és la branca de l’astronomia que estudia els objectes celestes i els fenòmens astrofísics mesurant la seva emissió de radiació electromagnètica en la regió de ràdio de l’espectre. Les ones de ràdio tenen una longitud d’ona major que la de la llum visible. En la radioastronomia, per a poder rebre bons senyals, s’han d’utilitzar grans antenes o grups d’antenes més petites treballant en paral·lel. La majoria dels radiotelescopis utilitzen una antena parabòlica per a amplificar les ones, i així obtenir-ne una bona lectura. Això permet als astrònoms observar l’espectre de ràdio d’una regió del cel. La radioastronomia és una àrea relativament nova de la investigació astronòmica, que encara té molt per descobrir. En l’actualitat, existeixen radiotelescopis gegants, i permeten observacions d’una resolució impossible en altres longituds d’ona. Entre els problemes que la radioastronomia ajuda a estudiar, es troben la formació estel·lar, les galàxies actives, la cosmologia, etc.


Sabies que…?

Escena de 2001: una odissea de l’espai . Dirigida per Stanley Kubric i escrita per ell mateix Arthur C.Clarke.

L’Escala de Kardaixov és un mètode proposat per l’astrofísic rus Nikolai Kardaixov per mesurar el grau d’evolució tecnològica d’una civilització; proposat l’any 1964. Té tres categories, anomenades Tipus I, II i III, basades en la quantitat d’energia utilitzable que una civilització té a la seva disposició, que s’incrementen de manera exponencial. Aquestes categories també estan basades en el grau de colonització de l’espai. En termes generals, una civilització de Tipus I ha aconseguit el domini dels recursos del seu planeta d’origen, Tipus II del seu sistema planetari, i Tipus III de la seva galàxia. La civilització humana es troba actualment al voltant de 0,72, amb els càlculs que suggereixen que podem aconseguir l’estat de Tipus I en uns 100-200 anys, de Tipus II a uns quants milers d’anys, i de Tipus III entre uns 100.000 a un milió d’anys.


Sabies que…?


La placa de la Pioneer és un tros d’alumini i or ubicat a les naus espacials Pioneer 10 i Pioneer 11 que porta inscrit un missatge gràfic susceptible d’ésser desxifrat per una altra civilització amb coneixements mínims similars als humans actuals.

La paradoxa de Fermi és una paradoxa física que sorgeix de la contradicció entre la possibilitat que hagin aparegut un gran nombre de civilitzacions tecnològicament avançades a l’univers i el fet constatat que només es coneix civilització a la Terra. L’edat de l’univers i el gran nombre d’estels només a la nostra galàxia, juntament amb l’equació de Drake per a estimar el nombre de civilitzacions extraterrestres amb les quals eventualment podríem posar-nos en contacte, semblen implicar que la vida extraterrestre intel·ligent no hauria de ser extremadament rara. Ara bé, si hi ha un gran nombre de civilitzacions extraterrestres, per què no en tenim cap prova, com sondes, naus espacials o transmissions de ràdio? El físic Enrico Fermi es demanava «On són, doncs?». La paradoxa es pot formular més precisament com: La creença que l’univers conté moltes civilitzacions tecnològicament avançades, combinada amb la nostra manca de proves observacionals per a donar suport a aquesta idea, és inconsistent. O bé la premissa és incorrecta —i, per tant, la vida intel·ligent és molt més escassa que no creiem— o bé les observacions actuals són incompletes —simplement, encara no les hem detectades— o bé els nostres mètodes de recerca són incorrectes; no estem cercant els indicadors correcte.


Sabies que…?

La nau espacial Soiuz és un model de nau espacial tripulable que forma part del programa espacial Soiuz de l’antiga Unió Soviètica. La nau Soiuz pot transportar una tripulació de fins a tres membres i és llançada pel vehicle de llançament del mateix nom. Aquest vehicle de llançament ha estat utilitzat per a enviar a l’espai tripulacions a les estacions espacials Saliut, Mir i l’Estació Espacial Internacional (servint de vehicle d’emergència per a l’estació) i per la realització de les missions científiques de l’Agència Espacial Europea (ESA).


Sabies que…?

El síndrome de Kessler es un escenari hipotètic en la densitat d’objectes en l’orbita baixa terrestre (LEO) és prou alta com per que la col·lisió entre objectes pugui causar un efecte dominó on cada col·lisió genera brossa espacial que incrementa la possibilitat d’aquestes col·lisions. 
Fou proposat pel científic de la NASA Donald J. Kessler el 1978 i pot implicar que la distribució de brossa espacial pot provocar que activitats espacials i l’ús de satèl·lits en algunes òrbites determinades pugui ser impracticable durant moltes generacions


Sabies que…?

Valentina V. Tereixkova – Programa espacial soviètic

Valentina Vladímirovna Tereixkova (en rus: Валенти́на Влади́мировна Терешко́ва) és una excosmonauta, enginyera, militar i política russa i fou la primera dona astronauta de la història. Va viatjar el 1963 a bord de la nau soviètica Vostok-6 que va donar 48 voltes a la Terra en un viatge que va durar gairebé 3 dies.


Sabies que…?

Tim Peake – Agència Espacial Europea

La microgravetat es la situació que ocorre dintre els vehicles en òrbita al voltant de la Terra. S’assembla a la absència de gravetat (ingravidesa) pero no es el mateix, ja que aquests al estar en òrbita, es troben en situació de caiguda lliure. Els astronautes de la ISS (Estació Espacial Internacional) están permanentment en aquesta situació.